Estructures bàsiques dels algorismes

Programació estructurada

La programació estructurada pretén que els programes no solament funcionen, sinó que estiguen escrits de manera que facilite la seua lectura posterior. Segons aquest mètode de programació, qualsevol programa pot ser escrit utilitzant únicament tres tipus d’estructures (que hem vist anteriorment):

• Seqüències: Concatenacions d’ordres que s’executaran una rere l’altra. Moltes vegades el final de cadascuna d’aquestes ordres està marcat per un bot de línia.

• Condicionals: Estructures que permeten al programa executar unes o altres seqüències d’ordres en funció del seu estat.

• Iteracions o repeticions: Estructures que permeten executar una seqüència d’ordres fins que es compleix-ca una determinada condició.

Els programes es dissenyen de manera modular, separant les parts complexes del programa en segments que poden ser més tard re-utilitzats, i descendent, resolent els problemes de manera ordenada des del més general fins als més particulars.

Estructures seqüencials

La seqüència d’ordres estarà expressada com a pseudocodi simplement col·locant les ordres una rere l’altra i en els ordinogrames encadenant-les amb fletxes:

acció1
acció2

Estructures alternatives

Alternativa simple (SI)

Hi haurà una determinada condició que el computador comprovarà si és vertadera o falsa. Un cert bloc de codi serà executat unicament si aquesta condició resulta ser vertadera:

si condició llavors
    acció
fsi

Alternativa doble (SI-SINO)

També hi haurà una condició que pot ser vertadera o falsa, i dues accions: si la condició resulta vertadera es realitzarà una de les accions, i si es falsa es realitzarà l’altra:

si condició llavors
    acció1
sino
    acció2
fsi

Estructures repetitives

Iteració (MENTRE)

L’acció es realitzarà si una determinada condició es vertadera, i es continuarà repetint fins que aquesta condició siga falsa. Quan s’utilitza aquesta estructura, en principi no sabem quantes vegades es repetirà l’acció:

mentre condició fer
    acció
fmentre

Iteració alternativa (PER-FINS)

Aquest és un cas particular de la iteració MENTRE que s’utilitza es vol repetir una acció un nombre determinat de vegades. En l’exemple següent, la variable index pren un valor inicial que va incrementant a cada repetició. L’acció es repetirà fins que index arribe a un cert valor final:

per índex = valor inicial fins valor final fer
    acció
    índex = índex + increment
fper