Introducció

Totes les pàgines web de internet estan escrites amb un llenguatge anomenat HTML, que son les sigles de HyperText Markup Language o Llenguatge de marcatge d’hipertext. Per fer una pàgina web podem utilitzar editors especialitzats, els quals generaran al codi HTML necessari, però el llenguatge HTML és suficientment simple com per a poder escriure-lo o llegir-lo directament amb un editor de textos senzill. Quan un navegador web ens mostra una pàgina web, el que fa es llegir el codi HTML e interpretar-lo abans de mostrar la informació en la pantalla.

La història de HTML comença als anys 80, quan un físic anomenat Tim Berners-Lee va dissenyar un llenguatge que permetia crear documents electrònics així com vincles entre ells. Des de la seua creació han existit diferents versions del llenguatge HTML, sent la actual la anomenada HTML5.

És important que tots els creadors de pàgines web utilitzen exactament el mateix llenguatge HTML, i que les pàgines web tinguen el mateix aspecte independentment del navegador que utilitzem. Per aquest motiu HTML és un estàndard conegut i (més o menys) respectat. L’organisme encarregat de definir aquest estàndard i de decidir el que s’inclourà en les successives versions és el World Wide Web Consortium o W3C.

Nota

Els llenguatges de marques com HTML es basen en un metallenguatge anomenat SGML, que no és en sí mateix un llenguatge sinó una manera de definir llenguatges per a usos concrets. XML és és una simplificació de SGML àmpliament adoptada com a estàndard d’intercanvi de informació de internet. Alguns llenguatges concrets derivats de XML són SVG per a gràfics vectorials, MathML per a notació matemàtica i gran part del sistema operatiu Android, així com els formats dels fitxers OpenOffice, LibreOffice i Microsoft Office.

Característiques bàsiques

HTML

Els documents HTML estan formats per «elements». Aquestos elements són generalment fragments de text amb etiquetes. Les etiquetes dels documents HTML estan rodejades per claus angulars (els símbols «menor que» i «major que» del teclat). Les etiquetes serveixen per marcar l’inici i el tancament d’un element. En l’exemple següent pots veure un fragment de text amb les seues etiquetes:

<nom-de-element>Contingut de l'element</nom-de-element>

Observa que l’etiqueta d’inici i l’etiqueta de tancament són molt semblants, i l’única diferència és que la de tancament conté el simbol “/” abans del nom de l’element.

Per exemple, una manera de «marcar» un fragment de text per indicar que està en negreta és el següent.

Aquest text conté <b>algunes paraules</b> en negreta.

Evidentment quan el text es mostre per pantalla o imprimisca, el programa encarregat de fer-ho no mostrarà les etiquetes, sinó que donarà al text el format adequat.

El llenguatge HTML defineix una sèrie d’etiquetes concretes (també s’anomenen llenguatges de marcat) i que ens servirà per a la creació de pàgines web.

La major part de les etiquetes HTML ens serviran per definir l’estructura d’un document: On comença i on acaba un paràgraf, on hi ha un títol o un subtítol, llistes d’elements, taules, etcètera. Unes poques etiquetes ens serviran per modificar la presentació: textos en negreta, itàlica o altres tipus de èmfasi.

La part estètica dels document web es descriu principalment ens altres documents anomenats CSS, que aprendrem a escriure més endavant.